Albert Mestre Periodista

Quan sento la paraula “milicià” em ve al cap la fotografia icònica que Robert Capa va fer durant la Guerra Civil espanyola, en què es veu la mort al camp de batalla d’un soldat republicà. És un concepte que també evoca als brigadistes internacionals, milicians que van venir a Espanya a combatre el feixisme. En definitiva, com a mínim a casa nostra, associem “milicià” a lluitadors en defensa de la democràcia i la llibertat. Segurament per això sorprèn que TV3 es refereixi a la gent de Hamas com a milicians i eviti en tot moment anomenar-los terroristes, fins i tot després de l’atroç atac terrorista del passat 7 d’octubre a Israel. La controvèrsia deu ser prou important perquè en el telenotícies del passat 12 d’octubre, TV3 intentà justificar-se emetent una crònica des de Londres on s’informava que la BBC també parla de “milicians de Hamas” i que això també li ha valgut crítiques. El llibre d’estil de TV3 apel·la a la definició que fa de terrorisme el Consell de la Unió Europea. El cas, però, és que la definició del Consell és molt clara: és terrorisme els “atemptats contra la vida de les persones i el segrest”. Ara bé, la mateixa declaració és molt més ambigua a l’hora de parlar de terrorisme d’estat.

El periodista expert en conflictes, Antoni Batista, assenyala que “en la guerra que ens ocupa, el llenguatge usual declina ‘soldats’ israelians i ‘terroristes’ palestins, tot i que uns i altres han protagonitzat episodis terroristes”. Segurament té raó, però per molt que els mitjans esgrimeixin els llibres d’estil per silenciar o promocionar determinades paraules, l’audiència continua sense entendre res, i llavors qui guanya és la propaganda.

Enmig de la tragèdia humana que estem veient, discutir sobre el llenguatge periodístic pot semblar una frivolitat. No ho és. Les paraules que escollim els periodistes per retratar la realitat mai són gratuïtes i per norma obeeixen a criteris deontològics, on l’objectivitat i la neutralitat són objectius sovint complicats d’assolir, especialment en conflictes. La polarització en qualsevol crisi, molt evident en aquest cas, ha arrossegat molts periodistes a posicions extremes i confrontades. I aquí hi perdem tots, especialment la societat. Perquè el periodista és l’últim refugi de la veritat, aquell a qui exigim honestedat en el relat i sinceritat en la mirada.

Aquest article ha estat publicat originalment al Setmanari de l'Ebre el dia 21 d'octubre de 2023