Xavier Domènech Sala Exdirector adjunt de Regió7

El diari Regió7 ho explicava així el passat 30 de setembre: «L’Anna té 43 anys i ha tingut càncer de mama. Quan li van diagnosticar, una de les preocupacions era saber com li canviaria el cos i com li quedaria el pit si li havien d’extirpar. L’hauria ajudat, ha dit, veure-ho a les xarxes socials per normalitzar-ho. Això és el que intenta fer Ginkgo, l’associació del Berguedà de pacients oncològics i familiars, però se’ls censuren les imatges.»

La presidenta de Ginkgo, Aurora Fernández, explicava al mateix diari que des de fa tres anys intenten penjar fotos de pits nus femenins amb cicatrius, però ni Instagram ni Facebook els ho permeten perquè ho consideren contingut sexual. Han posat en marxa una campanya de protesta per a la qual s’han fotografiat amb el tors nu i els pits tapats amb una pissarra amb la inscripció «no és contingut sexual, és càncer».

La notícia ha estat recollida per molts mitjans, entre ells la televisió pública, que l’ha il·lustrada amb imatges sense censura de dones amb un pit extirpat del que no s’avergonyeixen ni l’amaguen, sinó que l’han assumit i normalitzat. És el seu cos i no hi ha cap motiu per sentir-se culpables de res. No poden admetre que els amargui la vida la cicatriu de l’operació que els hi a salvar. Però quan intenten explicar-ho d’una forma ben il·lustrativa a les xarxes socials d’en Mark Zuckerberg es troben que l’algoritme aplica un diguem-ne «raonament» automàtic que relaciona els pits femenins amb la pornografia i n’impedeix la publicació. Si en lloc d’una ximpleria, perdó, intel·ligència artificial hi hagués persones amb sentit comú fent el filtratge, s’adonarien de l’error. Però llavors l’emperador de la xarxa hauria de pagar sous, i les màquines cobren menys.

Facebook i Instagram, les xarxes denunciades, són marques de Meta, que també és propietària del sistema de missatgeria Whatsapp. Això vol dir que una gran part de la nostra comunicació digital de cada dia passa per aquesta empresa, la seu de la qual és a Califòrnia, Estats Units. Mark Zuckerberg en té més de la meitat de les accions, de manera que hi exerceix una autoritat absoluta. Des de les fotos de les vacances fins els comentaris compromesos dins un grup tancat, tot passa pels ordinadors d’aquesta empresa i aquest propietari estatunidencs, sotmesos a les lleis però també a la moral d’aquella banda de món.

Discutim molt sobre sobiranies exercides o imposades, absolutes o compartides, nacionals o populars, però ni Catalunya, ni Espanya, ni Europa, són sobiranes a les xarxes, i les xarxes són un aspecte fonamental en la vida –i encara més en la dels joves. I les que no es governen des dels Estats Units es dirigeixen des de la Xina.

L’oncle Sam té una relació malaltissa amb els mugrons femenins. Viu amb la convicció que exhibir-los generaria una onada de luxúria pecaminosa, adulteris i embarassos adolescents. Durant l’espectacle de la mitja part de la Super Bowl 2004 un pit de la cantant Janet Jackson es va escapar del vestit davant desenes de milions de teleespectadors, i el país sencer va entrar en estat de xoc. La CBS, que feia la retransmissió, va ser multada amb prop de mig milió de dòlars, tot i que després es va admetre que no era culpa seva. Des de llavors l’espectacle s’emet amb uns segons de retard per tal que uns vigilants de la moral puguin pitjar el botó vermell si detecten continguts «ofensius».

La dimensió de l’escàndol sona a marcianada en un país com el nostre, que ha normalitzat el topless a la platja i el permet també a les piscines, però les xarxes nostres de cada dia no es controlen des d’aquí amb criteris d’aquí, sinó des d’allà amb criteris d’allà. D’això se’n diu alienació cultural. A més a més de trens catalans i bisbes catalans, ens calen xarxes catalanes.