Núria de José Gomar Periodista

El Col·legi de Periodistes de Catalunya va presentar, la setmana passada, el llibre Antonio Franco, un gegant del periodisme, de la col·lecció Vaixells de paper. Es tracta d’un treball memorialístic dedicat a qui va ser director d’El Periódico de Catalunya, de l’edició catalana d’El País i, com a curiositat, del setmanari comarcal El Maresme.

Bona part de l’acte va girar al voltant de les qualitats que ha de tenir un bon director/a de diari. I les conclusions que se’n van treure són extrapolables a qualsevol altre lloc de comandament, més o menys elevat, en el sector de la comunicació i segurament en d’altres.

Lliçó u: Un bon director/a ha de saber manar, deia la periodista Rosa Mora. I saber manar implica moltes coses, entre aquestes, decidir, tenir les coses clares, no deixar marge a ambigüitats sobre la feina que han de fer les persones de l’equip ni sobre els objectius compartits.

Lliçó dos: La contundència en la presa de decisions no està renyida amb la complicitat amb les persones a qui es dirigeix. Al contrari, l’empatia, la humanitat que es va atribuir a Franco, són essencials i imprescindibles per ser un líder.

Lliçó tres: Ha de ser un ventilador d’idees. Estimular la creativitat i l’entusiasme, l’ambició. Un director ha d’empènyer.

Lliçó quatre: Ha de preocupar-se del més transcendent i del més insignificant. José Antonio Sorrolla, mà dreta d’Antonio Franco durant molt anys, deia que això era essencial en la seva manera de dirigir. I que, de fet, tant era capaç d’inventar un diari com d’asseure's a redactar un peu de foto.

Lliçó cinc: Ha de saber treure el millor de la seva gent. Identificar el talent no és gens fàcil. Hi ha persones que se saben vendre amb facilitat però sovint, en els equips, n’hi ha d’altres, amb altes i diverses capacitats, que per modèstia o per timidesa, passen fàcilment desapercebudes.

Lliçó sis: Ha de saber fer un bon equip, rodejant-se dels millors. Un líder fa brillar les persones que té al costat. No les amaga per por que li facin ombra.

Lliçó set: Ha de tenir molta paciència. La majoria de vegades, està enmig de persones que el manen i de persones a qui mana. Ha de defensar, a capa i espasa, els qui té per sota però alhora ha de respondre als objectius i les estratègies dels qui té per sobre. Li cal, doncs, també, com diu un dels caps que he tingut, saber fer ballar bé el hula-hoop.

Lliçó vuit: Un director, sobretot, ha de ser paraigües. La gent dels equips s’ha de sentir protegida i notar que li donen suport. Això vol dir, estar disposat a parar cops quan hi ha pedregades. I saber que et pots enganxar els dits.

El periodista Xavier Vidal Folch, citant un sociòleg americà, va equiparar la dificultat de dirigir un diari, amb la d’estar al capdavant d’un hospital o d’una orquestra simfònica.

I precisament en un auditori va ubicar l’actual director d’El Periódico, Albert Sáez, un bonic símil per explicar la seva recepta per ser un bon director. Primer de tot, s’ha de tenir una partitura (saber què es vol fer), després s’ha d’assegurar que tots els membres de l’orquestra la coneguin perquè la puguin interpretar i, finalment, ha de saber valorar els solistes.

Coincidirem que aquesta fórmula serveix tant per a un quartet com per a una orquestra simfònica. Com, de fet, per a qualsevol equip de persones.