Beth Codina Presidenta del grup EL 9 NOU

Estan de moda els linxaments públics, cada vegada més freqüents. Neixen a les xarxes socials i s’escampen com la pólvora contaminant allò que toquen. Tsunamis imparables, que arrasen amb tot i als que ningú s’atreveix a fer-hi front. Carregats d’emoció, de tripes i de bilis. Arguments simples precedits d’un hashtag per potenciar la seva càrrega viral, defugen qualsevol divergència, qualsevol matís, qualsevol intent d’aprofundir i de debatre temes que sovint son terriblement complexes i quasi sempre polièdrics.

Impera el pensament únic i la brotxa de traç gruixut. Es tracta de vèncer – en realitat de derrotar i humiliar-. Convèncer és secundari. A la xarxa augmenta la crueltat, en la mesura que dona sensació d’impunitat a l’atacant i a poc a poc tornem al circ romà. Els mitjans de comunicació sovint deixen de banda una de les seves funcions nuclears, com és la d’explicar i interpretar el món que ens envolta, i s’enfilen a la cresta de l’onada intentant pescar audiències perdudes.

Defensar la prohibició del vel islàmic és islamofòbia? El petó de Rubiales a Jenni Hermoso és una agressió sexual? La gestació subrogada degrada les dones? Són alguns exemples de temes complexes, sinuosos, sovint contradictoris, que no es poden despatxar amb un simple hashtag.

Trobo a faltar valents que opinin diferent. Però sobretot trobo a faltar debat, arguments i raons, que ens enriqueixin i ens permetin avançar. El coneixement és l’única cosa que no es pot comprar, diu Nuccio Ordine, i és una eina imprescindible per construir societats més inclusives, justes i equitatives. Les emocions són ideals en l’àmbit familiar, en petit comitè, però quan es tracta de relacions macro, de debats col·lectius, de legislar, més ens valdria tornar a la raó i treure’ns de sobre la por de discutir temes espinosos. No estar a favor d’algú no implica estar-hi en contra.

El problema d’aquesta manera d’actuar a cop de hashtag és que ens allunya, cada vegada més, del coneixement, ens empobreix i ens radicalitza. I així les campanyes electorals es converteixen en pura propaganda, les eleccions esdevenen una tómbola i els partits polítics es disfressen de sectes.

Un altre inconvenient d’aquest tipus de campanyes és que son foc d’encenalls i passats quinze dies ja ningú no se’n recorda. Difícilment, aconseguirem canvis estructurals a base de tòpics, de trending topics.

I encara un tercer defecte: són campanyes cruels i despietades. I ni Rubiales mereix tant d’odi. Qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra.