Xevi Bonell Periodista

Tots hem rebut alguna vegada una trucada d'un número desconegut. Converses on per exemple, ens ha intentat vendre una promoció. Sempre responc en català. La conversa finalitza en menys d'un minut. Em pengen. Tot i que encara insisteixen, ho fan molt menys des de l'entrada en vigor de la Llei General de Telecomunicacions 11/2022, de 28 de juny, on s'especifica que «les empreses domiciliades en territori de l'Estat espanyol no podran fer trucades amb finalitats comercials o de publicitat sense el consentiment previ i exprés de la persona destinatària». Un text que hauria d'abolir aquest acarnissament telefònic, i més, si tenim en compte les sancions que poden arribar a 100.000 €. Però, com diu la dita, «feta la llei, feta la trampa». Com ho fan ara?

Els cinc fulls units per una grapa que tinc a les mans en desvetllen la resposta. Pàgines malaguanyades que podien haver estat l'inici d'una novel·la o el dibuix maldestre d'un infant. La realitat és que han acabat convertint-se en el manual d'una teleoperadora. Una guia dissenyada en precisió per esquivar impediments legals, eludir preguntes capcioses i aconseguir captar nous clients.

Comença així, «bona tarda, li truco per una incidència que m'apareix en pantalla respecte al comptador elèctric del seu domicili. M'autoritza a què li doni la informació?» Una frase ben pensada. Són poques les persones que es neguen a saber que hi ha darrere d’un problema aparentment greu. Un simple «sí» ja sorteja la llei. Via lliure per informar del que es vulgui, independentment de si és (o no) una oferta comercial. Primera pedra llançada.

Ara toca crear l'interès de qui escolta. El manual torna a oferir les claus per assolir-ho. Frases d'un color grisenc. Directes i ambigües alhora: «La incidència és que li pertoca una regularització de preu favorable i que ara no se li està aplicant». El guió també contempla com superar les reticències que tindrà la persona des de l'altra banda del telèfon. Arguments pensants per convertir la conversa en un discurs de persuasió. Una altre cop de roc.

Arribats a aquest punt és moment de teixir confiança. La forma de demostrar-ho és una verificació 'conjunta' de les dades, «per qüestions de privacitat jo no li puc dir el seu DNI, però vostè tampoc, digui'm els números i jo li confirmo la lletra». Una de les frases estrelles del manual que amaga una petita trampa. La lletra del document d'identitat és fruit del resultat d'un algoritme matemàtic. Una dada disponible gratuïtament a desenes de webs. Pam. Cop de pedra.

Si s'ha arribat fins aquí, és molt probable que el que escolta no dubti quan li diuen: «Li passarem el rebut igual, al mateix compte. Com li he dit abans per raons de privacitat hem de validar el número, ni vostè ni jo podem dir-lo complet. Jo dic les dues primeres lletres i els dos darrers números, i vostè els del mig. ES...». Una cerca ràpida des de qualsevol navegador ens mostrarà desenes de pàgines que automàticament calculen les dues darreres xifres. Patapam. Una nova pedra fa diana.
Recapitulem. L’inici és una trucada respecte a un avís al comptador elèctric. La incidència és perquè s'està pagant un sobrecost a la factura de la llum. S'han «validat» les dades personals i bancàries. Ara, tot està encarat per al llançament final, «regularitzar el preu a la baixa». Un whatsapp, un SMS i... Fet. L'última pedra impacte amb un missatge: 'Tens una nova comercialitzadora de llum'.

La persona que m'ha entregat el manual té clar que «res del que fem és il·legal». M'assegura que un alt percentatge de nous clients acaba estalviant a la factura de la llum. També m'apunta que existeixen indicacions concretes per finalitzar cert tipus de trucades, com quan algú assegura que està a la llista Robinson, o té tarifes reduïdes provinents del 'bo social'. Segurament tot això que em comenta és cert. Internament però, no puc deixar de pensar que transiten sobre una delicada línia vermella, des d'on llancen pedres a tort i a dret en cada trucada.