Anna Berent Palau Mestra i directora de la Revista Fonoll

Caminar és una acció que fem a diari. Caminar per dirigir-te a algun lloc, per contemplar les diferents belleses arquitectòniques que ens anem trobant pel camí, per fer esport, per ocupar estones mortes, per desconnectar o connectar amb un mateix/a; moltes són les finalitats o usos que li donem al fet de caminar.

Personalment, he trobat en el caminar un espai per a mi mateixa, un moment de calma on m’evadeixo del món i recorro quilòmetres per la banqueta del Canal de la meva població: Juneda. Des del meu punt de vista, poder gaudir d’aquest espai natural per poder caminar n’és un gran avantatge, ja que pots estar llarga estona sola amb la natura, sense els grans sorolls de la civilització humana. S’agraeix i molt.

Si entenem el caminar com l’acció per anar d’un lloc a un altre ocupant un espai en un temps determinat, en un moment de coneixement d’un nou territori podem anar a buscar a Rodrigo Steimberg qui ens proposa diferents definicions per aquests tres conceptes: lloc, espai i territori, tenint en compte les definicions de grans estudiosos i pensadors al llarg de la història com és el cas d’Aristòtil, Hegel, Althusser i Reboratti, entre d’altres.

Aquests autors aborden cadascun d’aquests conceptes tenint en compte el seu període històric i els seus coneixements, observacions i experimentacions. Moltes d’elles encara vàlides segles després. I és que caminant, en podem fer un art, ja que si tenim en compte cada lloc on hem estat, cada espai en el qual hem accedit i cada territori que hem recordat i descobert podríem escriure llibres de camins personals on cadascun de nosaltres podríem anar detallant tots aquells moments on hem caminat, amb qui ho hem fet, què hem descobert, etc. En aquest moment és quan l’acció de caminar esdevé un art, quan deixem de veure-ho com l’obligació per anar d’un lloc a un altre i ho entenem com un moment de coneixement, de gaudi i d’exploració amb un mateix/a i amb l’entorn.

Tal i com he esmentat anteriorment, en cada passa que faig busco el seu art. En la llargada de les meves passes, en l’olor de l’entorn, en l’estat del sòl, en les fulles que trepitjo, en el fang, en la pols, en el vent, en els sons dels ocells, en l’aigua, en el color dels camps, en la gent, en jo mateixa, i és que cada cop que vas a caminar totes aquestes variables canvien. Jo mateixa canvio. Cada vegada que faig el mateix recorregut per la banqueta del canal tot és diferent. I cada vegada que escollim un altre camí pel qual no hem passat mai, quan decidim que volem caminar una mica més fa que tota la nostra història sobre el sòl canviï.

És en aquest art en el qual el fet de caminar esdevé una lliçó de vida. Al llarg de la història de l’aparició de l’home el caminar ha estat sempre un pes fonamental en la seva evolució. Primer, en la manera de caminar, si sobre dues cames, a quatre grapes, gatejant, amb ajuda, amb un caminador, amb una cadira, amb una mangala, etc. Segon, en el sentit d’aquest caminar. Tercer, en la importància què li donem al fet de poder caminar o recórrer nous espais dia a dia. En definitiva, en tot allò que ens regala l’art de caminar.