Carlos F. Sopuerta Físic, Científic Titular de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE, CSIC i IEEC)

Aquest estiu hem pogut gaudir de l´estrena d´una superproducció cinematogràfica sobre un dels científics clau del segle XXI: Oppenheimer. Aquesta pel·lícula del director Christopher Nolan s'uneix a altres de recents sobre científics eminents, de quals jo també recomano: Una ment meravellosa (a beautiful mind, 2001), sobre el matemàtic nord-americà John Forbes Nash (1928-2015), creador de la teoria de jocs i premi Nobel d'economia; Desxifrant Enigma (the imitation game, 2014), sobre el matemàtic britànic Alan Turing (1912-1954), pare de la ciència de la computació i un dels precursors de la informàtica moderna i de la intel·ligència artificial, conegut per dirigir l'equip que va desxifrar el codi secret de les màquines alemanyes Enigma durant la segona guerra mundial; Figures ocultes (hidden figures, 2016), sobre les dones que van protagonitzar el desenvolupament de codis numèrics fonamentals per al programa Apol·lo que va permetre posar un ésser humà a la Lluna el 1969: Les matemàtiques/físiques/enginyeres Katherine Johnson, Dorothy Vaughan i Mary Jackson. Afortunadament, el cinema ens mostra les històries apassionants darrere de la vida i obra de grans científiques i científics.

Oppenheimer, durant tres hores, ens presenta de manera trepidant la història del desenvolupament de la bomba atòmica als Estats Units durant la segona guerra mundial i la vida del físic teòric que va liderar aquest gran projecte (the Manhattan Project), Julius Robert Oppenheimer. Em sembla una pel·lícula altament recomanable, ja que mostra, amb força rigor, tant les circumstàncies del personatge com del moment històric en què va tenir lloc el projecte Manhattan. La pel·lícula no escatima en detalls ni en aparicions de persones claus en aquesta història (familiars, amics, científics, polítics, etc.), en particular el paper fonamental del general Leslie Groves, que va supervisar el projecte i que va ser qui va triar Oppenheimer per a la direcció científica. Crec que presenta una perspectiva única sobre un moment clau de la història que ens fa reflexionar. També mostra Oppenheimer com un personatge avançat a la seva època en molts aspectes. En particular, el seu alt nivell cultural, en part degut a la seva excel·lent educació, i en part als seus nombrosos viatges i llocs on va viure. En especial, a Alemanya, on va realitzar la seva tesi doctoral a la prestigiosa Universitat de Göttingen sota la direcció de Max Born, un dels fundadors de la física quàntica (per la qual cosa va rebre el premi Nobel de física l'any 1954). També ens mostra la capacitat de lideratge d’Oppenheimer i les seves profundes inquietuds socials i polítiques.

A part d'això, hi ha alguns aspectes de la pel·lícula que crec que mereixen una menció especial. Un d'ells és l'equip de científics que va reunir Oppenheimer. Encara que a la pel·lícula n'apareixen alguns, crec que no se’ls dóna prou importància, potser per no desviar l'atenció del protagonista. Crec que cal assenyalar que, entre els participants en el projecte Manhattan, comptant els que van treballar a Los Alamos i també en altres centres (com per exemple el laboratori metal·lúrgic de Chicago), n'hi va haver 31 (amb major o menor participació) que van rebre el premi Nobel, alguns abans per bé que la majoria després del projecte Manhattan. D'ells, 25 van ser de física, 5 de química i n'hi va haver un de medicina. Això dóna una idea dels enormes esforços intel·lectuals que va requerir el projecte.

L'altre aspecte que cal destacar de la pel·lícula és que ens dóna una idea de la complexitat en la presa de decisions en un tema tan crucial com el desenvolupament d'una arma d'aquesta magnitud i el seu ús. Concretament, mostra la gran quantitat de persones involucrades en el procés de decisió i del perill que algunes d’elles, o bé perquè no estiguin prou informades o perquè tinguin interessos personals que influeixen en la seva posició, perjudiquin el resultat final. És molt important reprendre la reflexió que ens mostra la pel·lícula i aplicar-la al nostre temps, en què afrontem grans reptes (canvi climàtic, crisi energètica, etc.) que demanen solucions basades en la ciència i la tècnica. Però estem veient com el procés de presa de decisions no és tan robust com ho hauria de ser en una societat moderna capaç d'afrontar aquests enormes reptes.

Carlos F. Sopuerta

Físic, Investigador Científic de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE, CSIC i IEEC)

President de l’ACDIC