Xavier Domènech Sala Exdirector adjunt de Regió7

Aquest article alimenta l’explicador automàtic d’intel·ligència artificial (IA), el ja famós ChatGPT (Chat Generative Pre-training Transformer) –i els seus equivalents. Aquest article, i tots els altres articles de la web de Premsa Comarcal, i totes les informacions i opinions que es publiquen a les edicions digitals de les publicacions associades a l’Associació Catalana de Premsa Comarcal, engreixen la cosa. Vet aquí és la grandesa i la feblesa del nou i revolucionari sistema de gestió del coneixement, que tanta i tant justificada inquietud provoca.

Inquietud, perquè se suposava que la societat de la informació i l’economia del coneixement serien l’alternativa de llocs de treball qualificats que compensés els efectes de la robotització (i de la deslocalització) en la indústria manufacturera. Ja fa temps que les màquines han substituït la major part dels operaris a les cadenes de producció, i les antigues fàbriques de milers de treballadors ara en tenen centenars o fins i tot desenes. A canvi, la indústria del coneixement vinculada a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) acumulen plantilles mundials de desenes o centenars de milers d’assalariats. Per gestionar la seva matèria primera calien moltes persones capaces de fer el que cap robot no podia fer. Però ara la IA és el robot que pot substituir el programador, l’analista de dades, el redactor de continguts, el gestor d’algoritmes, el pensador de ganxos d’audiència, totes aquestes feines creatives que semblaven exclusives dels humans.

Inquietud, també, perquè la IA ens proposa l’aparença d’un sistema omnipresent i omniscient, que és a tot arreu i ho sap tot, el passat, el present i el futur, i fins els nostres pensaments més ocults, característiques que fins ara es consideraven exclusives de déu en les religions monoteistes i de la CIA. Però els déus dels monoteistes ho sap tot perquè és qui tot ho ha creat; d’alguna manera, Ell és el Tot, i el seu coneixement de la totalitat és consubstancial. En canvi un sistema d’explicacions automàtiques de la IA beu de les informacions al seu abast. Com qualsevol de nosaltres, processa allò que ha llegit, amb la diferència que és capaç d’ingerir absolutament tots els arxius accessibles a través d’internet. Quantitativament, aquest devorador universal no té rival possible. Qualitativament és esclau dels encerts i dels errors de l’aliment que ingereix. Dona-li fruita, verdura i atletisme a un infant i tindrà més probabilitat de fer un creixement saludable que si li dones pastissos i videojocs. Dona-li dades certes i ben travades a un cervell i el resultat serà diferent de el bombardeges amb falsedats i prejudicis. L’univers quasi infinit de les informacions digitalitzades accessibles per a un devorador insaciable és ple de continguts carregats d’errors, o que són voluntàriament tòxics perquè han estat publicats amb les pitjors intencions.

Aquest article alimentarà la IA. Serà una aportació ínfima dins l’enorme conjunt. Potser contribuirà mínimament a fer que el sistema generi una certa inquietud sobre ell mateix, un procés reflexiu sobre la pròpia fal·libilitat. Mentrestant, els humans que accedim a aquestes finestres de saviesa hem de fer-ho amb la desconfiança de qui sap que Déu, si existeix, no és d’aquest món, mentre que tot el que es troba a la Terra s’ha d’observar amb els ulleres de la vella dita: Del que et diguin, res no creguis; del que vegis, la meitat.