Àngels Yécora Gallastegui Agent de la Propietat Industrial

En un context econòmic i social com el que vivim, on sembla que el sistema globalitzat ha entrat en crisi, resulta coherent reivindicar totes aquelles formes de producció respectuoses amb el medi ambient, que evitin el canvi climàtic i la degradació de les condicions de vida al nostre planeta, mitjançant l’estalvi d’energia i que alhora ens facilitin uns hàbits de vida més saludables.

Emergeixen així, com a valors referencials de productes i serveis de qualitat, els noms geogràfics.

Aquests no es poden entendre com a meres denominacions, sinó que són un receptacle de continguts paisatgístics, agrícoles, gastronòmics, culturals, estètics, i designen llocs que han adquirit una personalitat pròpia en el seu esdevenir històric.

Però, més enllà d’això, són finalment la percepció de les experiències viscudes de moltes persones que els visiten i també dels qui les han reflectit en obres literàries, d’arts plàstiques o musicals, evocant així en qui no han experimentat en pròpia persona aquests indrets, imatges i sentiments.

Tenim doncs que els noms geogràfics que han aconseguit aglutinar en un únic concepte de significat tots aquests valors perceptius, sentimentals i culturals, esdevenen un autèntic patrimoni immaterial que cal protegir, facilitant-los un relat coordinat en tots els seus aspectes citats anteriorment, però que alhora permeti que continuïn evolucionant envers fites innovadores, en definitiva es tracta de preservar els valors tradicionals bàsics (defugint els escleròtics) i alhora fomentar una evolució innovadora: una tasca difícil, però alhora engrescadora, sens dubte.

Sabem que les marques es defineixen jurídicament com a “signes distintius”, és a dir, com a aquells elements que permeten els consumidors identificar un determinat producte o servei, associant-lo a un concret origen empresarial. Les marques geogràfiques particularment compleixen perfectament aquesta funcionalitat, atès que, permeten d’identificar aquest origen, necessàriament vinculat a un determinat àmbit territorial, però sobretot i també als valors (culturals, ètics, estètics) que esmentava als paràgrafs anteriors.

Es conegut que, per tal d’aconseguir un dret d’exclusiva (dret patrimonial) sobre un determinat signe distintiu, cal obtenir-ne el seu registre com a marca, d’acord amb la normativa vigent al respecte.

En aquest sentit cal remarcar que les normatives europees de propietat industrial (patents i marques) destaquen com a motiu de prohibició absoluta de registre, aquells signes que estiguin exclusivament compostos de denominacions geogràfiques. No obstant això, les mateixes normatives contemplen també diverses modalitats de protecció especialment pensades com a excepció a aquesta prohibició i, són especialment escaients per les denominacions geogràfiques. Es tracta de les conegudes “Denominacions d’Origen” (DO), de les “Indicacions Geogràfiques Protegides” (IGP); ambdues pensades per regular l’ús de productes.

Però també disposem de les modalitats de: “marques de garantia”, “marques col·lectives” i “marques de certificació” (segells de qualitat); que permeten, no només obtenir un dret de propietat sobre les denominacions geogràfiques, sinó també regular-ne el seu ús, tant pel que fa a productes com també i sobretot, pel que fa a serveis.

Tenint en compte que la titularitat d’aquestes marques col·lectives, de garantia o de certificació només la poden ostentar entitats que agrupin col·lectius de productors i prestadors de serveis i entitats públiques, suposa un repte per a les Administracions Públiques i per als col·lectius de productors, arribar a acords que permetin regular adequadament l’ús de les marques geogràfiques per preservar la seva qualitat i, en suma, els valors culturals i històrics que les defineixen, per potenciar la seva imatge de qualitat i evitar la seva degradació. Sens dubte una necessària col·laboració entre els poders polítics representatius de la ciutadania en general i els poders econòmics empresarials, representatius dels productors i dels prestadors de serveis.

Àngels Yécora Gallastegui

Agent de la Propietat Industrial

Secretària d’ACDIC-Associació Catalana per la Divulgació Científica