Elena Domingo Basora Periodista

Finalment no es farà cap ampliació dels permisos de maternitat i paternitat a l'estat espanyol a curt termini. La llei de famílies que s'ha aprovat aquesta setmana, impulsada pel PSOE i Unides Podem, mantindrà les 16 setmanes de permisos per als progenitors per tenir cura d'un nadó, en lloc d'ampliar-ho a sis mesos com s'havia estat debatent. Continuem, doncs, amb uns permisos de maternitat i paternitat ridículs i totalment desfasats.

Fa més de 30 anys que les mares que gesten i pareixen una criatura tenen 16 setmanes de permís per cuidar la seva criatura. Són una mica menys de quatre mesos, i moltes mares intenten allargar aquest temps afegint-s'hi un permís de lactància compactat de 15 dies i, si poden, afegint-hi tots els dies de vacances possibles. Això últim, és clar, si els ho accepta l'empresa, perquè no és un dret sinó una concessió. També n'hi ha que es demanen un permís sense sou perquè la família s'ho pot permetre, o reducció de jornada per deixar la criatura el mínim de temps possible amb algú altre que la cuidi. Renunciant, evidentment, a ingressos i a independència econòmica.

Aquesta situació conté tantes aberracions dins seu que resulten, fins i tot, difícils d'enumerar. Intentem començar pel principi: pels drets del nadó. Heu sentit mai a parlar de l'exterogestació o gestació exterior? Els humans naixem més immadurs que les cries d'altres espècies: des que som bípedes la nostra pelvis s'ha fet més estreta, i els nadons han de néixer abans d'hora per poder passar pel canal de part. Això fa que el nostre embaràs sigui més curt i que els nadons no puguin fer res sense tenir la mare a prop, són totalment dependents. Una situació diferent a la d'altres espècies, on les cries són capaces de moure's o d'ingerir menjar per sí sols. Per això, els nadons humans necessiten la presència de la mare per acabar de desenvolupar-se correctament i adquirir certa autonomia. Es calcula que aquest període de gestació exterior dura com a mínim nou mesos més després del naixement. Com ha d'assegurar la mare que el nadó tingui una correcte exterogestació si s'ha d'incorporar a treballar a les 16 setmanes? I no s'acaba aquí la història. Afegim-hi una nova contradicció: l'Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana la lactància materna exclusiva fins als sis mesos de vida dels nadons. Però, per llei, abans d'acabar els quatre mesos les mares els han de deixar amb algú altre i les empreses no estan obligades a assegurar-los cap opció per alletar les criatures o per fer servir un tirallets. Ens trobem, doncs, amb una claríssima vulneració dels drets dels infants, en una etapa vital per al seu desenvolupament.

En segon lloc, parlem dels drets de les mares que gesten i pareixen una criatura. És difícil generalitzar, però en la majoria de casos resulta dolorós separar-se de la criatura 16 setmanes després de néixer. El postpart s'allarga molt més enllà de la famosa quarantena. Hi ha dones que no se senten plenament recuperades del part fins molt més temps després. Però, a part, els primers mesos de cures requereixen molta presència del cos, moltes nits dormint poquíssim, molt de desgast físic i mental. Sense anar més lluny: quan el nadó té quatre mesos, per exemple, arriba una crisi o fita evolutiva que fa que se li transformin els cicles de son, i això se sol traduir en més problemes per dormir durant una temporada. Però la societat moderna i capitalista diu que les mares als quatre mesos ja estan llestes per tornar a treballar 8 hores a ple rendiment!

En els últims anys, el permís de paternitat s'ha ampliat moltíssim. De quatre dies de descans que tenien els pares o els altres progenitors l'any 1989 s'ha passat a 16 setmanes: el mateix temps de permís que les mares. És una notícia molt bona: amb aquesta evolució s'han reconegut els drets i els deures dels pares de cuidar les criatures. I, sobretot, el deure de cuidar i donar suport a les mares que acaben de parir i que s'estan ocupant de la cura del nadó amb cos i ànima.

Però no ens podem quedar aquí. Cal una revisió a fons del permís de maternitat. Si es vol tornar a revisar el de paternitat, que es faci, però augmentar el de maternitat és molt i molt urgent. No està bé ampliar el permís dels pares i deixar intacte el de les mares durant 30 anys generant una situació injusta i totalment desfasada respecte la realitat d'altres països europeus. També és una aberració menysprear les recomanacions de les institucions sanitàries i l'evidència científica, i obligar els nadons a separar-se de les seves mares amb tan poc temps de vida.

I si com a mínim el sistema assegurés que, un cop passats aquests permisos, tots els nadons tinguessin plaça en una llar d'infants pública, amb unes ràtios adequades! Però això, malauradament, tampoc és així. Una altra contradicció que donaria per un nou article.