Notícia

L’Astronomia al primer quart del segle XXI

Carlos F. Sopuerta Físic, Científic Titular de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE, CSIC i IEEC)

Ara que és a punt d'acabar l'any i que estem a prop d'arribar al final del primer quart del segle XXI, és un bon moment per fer un repàs d'on es troba l'astronomia i què podem esperar per al quart de segle següent. L'Astronomia es situa a les arrels del començament i el desenvolupament de la ciència i, durant el segle XX, els avenços en instrumentació han suposat grans fites tecnològiques, començant per l'òptica, de manera que, moltes d’aquestes fites s'han transferit al sector industrial.

L'Astronomia òptica, la que es basa en la llum visible, ha estat la més utilitzada i és a la que devem la major part de descobriments, incloent-hi el sistema copernicà, que ens va allunyar del centre de l'univers i va suposar una revolució, no només científica, sinó també social. Recentment, el telescopi espacial Hubble de la NASA ha estat el més destacat i ens ha proporcionat grans descobriments, i les seves imatges han aparegut a pràcticament tots els mitjans de comunicació. A terra, l'Observatori Europeu del Sud està començant la construcció del que serà el telescopi terrestre més gran del món, l'ELT (sigles de telescopi extremadament gran), que ens permetrà estudiar, en particular, la possible existència de vida als altres planetes, així com les galàxies més antigues de l'univers.

A les altres bandes de llum, nous radiotelescopis s'estan construint per observar diversos fenòmens astrofísics com la formació estel·lar i els púlsars, estels de neutrons en rotació. A la banda de les microones, la missió Planck de l'Agència Espacial Europea ha produït recentment el model més precís que tenim actualment de tot l'univers observable. A l'astronomia de llum infraroja, el dia de Nadal passat vam poder presenciar el llançament del telescopi espacial James Webb de la NASA, vaixell insígnia del programa d'astrofísica de la NASA, del qual s'espera que produeixi noves revolucions en astrofísica i cosmologia. D'altra banda, nous detectors espacials de raigs X (els raigs X no travessen l'atmosfera) i de raigs gamma, tant terrestres com espacials, s'estan dissenyant per captar els fenòmens astrofísics més energètics de tot l'univers observable.

Però la llum no és l'únic missatger còsmic de què disposem, també tenim els asteroides, que ens arriben des de diferents punts del sistema solar i ens informen sobre la seva composició i formació, i tenim els raigs còsmics, els neutrins i les ones gravitacionals. Pel que fa als raigs còsmics, provinents també de fenòmens d'alta energia, com els quàsars, on forats negres supermassius acceleren partícules a velocitats molt properes a la de la llum, detectors terrestres amb creixent àrea col·lectora s'han anat construint. Finalment, neutrins i ones gravitacionals han donat lloc a noves formes d'astronomia que s'han inaugurat precisament durant el primer quart d'aquest segle XXI. Tant neutrins com ones gravitacionals interaccionen molt feblement amb la matèria i, per tant, ens poden informar de l'univers més primitiu, d'èpoques properes a la gran explosió (Big Bang), que són opaques a la llum. També sobre els forats negres que hi ha a l'univers, el seu origen i el seu creixement, i més important, la seva relació amb la formació de les galàxies. En conclusió, ens esperen unes dècades molt interessants en les quals, els diferents observatoris astronòmics, ens donaran informació valuosa per desxifrar els enigmes del Cosmos.

Carlos F. Sopuerta

Físic, Científic Titular de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE, CSIC i IEEC)

President de l’ACDIC

giny

Cercar publicació



Publicitat


Candel 2016



Destacats


giny

giny

© Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC), 1980-2023

Avís legal

Contacte