Carlos F. Sopuerta Físic, Científic Titular de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE, CSIC i IEEC)

Recentment, hem pogut veure una entrevista a l'excomissari José Manuel Villarejo al programa FAQS de TV3. Acusat de delictes de suborn, tràfic d'influències, revelació de secrets i falsedat en document mercantil, quan se li pregunta per als presumptes motius per anar més enllà de la llei ell respon al·ludint a una espècie de principi superior a tot (en el seu cas sembla ser la unitat de la nació espanyola) que justifica segons ell totes les seves accions. Aquest és un exemple extrem que serveix per il·lustrar el concepte del qual parlaré en aquest article, els guardians de les essències, que serien persones amb un cert poder (abunden entre els diferents cossos de funcionaris, polítics i altres) que s'arroguen a si mateixos la defensa d'unes essències en contra d'altres que presumptament les volen danyar. En aquesta defensa no cal que vagin més enllà de la llei, però sempre acaben causant un dany important al bon funcionament (democràtic) de la nostra societat.

En el món de la ciència estem patint aquests guardians des de fa ja molt temps, i fa ja molt temps que es denuncien disfuncionalitats al sistema científic espanyol al qual pertanyo. Aquestes van des de la forma en la qual se selecciona el personal científic a com es gestiona el finançament de la recerca, en particular el control del seu ús. També de qui pren les decisions rellevants, moltes vegades persones amb un desconeixement del món científic i del seu funcionament, i que a sobre no es deixen assessorar per experts. Recentment, en una entrevista, la ministra de ciència i innovació, Diana Morant, deia amb relació a la recent aprovació de la nova llei de la ciència: "vamos a reducir burocracia y a dejar de tratar a los científicos como presuntos estafadores". També se li preguntava si es pot viure a Espanya dignament amb un sou d'investigador, i a això contestava que ara mateix és molt complicat.

Personalment, i em consta que altres col·legues han tingut la mateixa sensació, és gratificant sentir per primera vegada un reconeixement d'una part de la realitat que vivim, encara que com ella mateixa reconeix, canviar aquesta situació portarà temps, i de mentre ens continuen tractant com a "estafadors".

Segons dades recents, a l'estat espanyol hi ha més d'1,3 milions de científics i enginyers, fet que suposa un 8% sobre el total europeu. D'aquests, uns 150.000 es dediquen a la recerca científica. Encara estem molt lluny de les xifres dels països que lideren el progrés científic i tecnològic, però no es pot negar que el sistema científic espanyol ha assolit un volum molt important. Per tant, el futur no és només una qüestió d'incrementar el pressupost, que també és molt necessari, sinó que a més a més requereix canviar completament el funcionament del sistema científic. En particular, seria important deixar de voler que aquest segueixi les mateixes estructures d'altres administracions de l'estat i també aprendre dels països que ens porten encara molt avantatge. Esperem que la nova llei de ciència serveixi per fer un pas en la direcció correcta i evitar les intervencions dels guardians de les essències. Per acabar, un comentari sobre la situació del sistema català: Personalment, crec que els problemes no són ni els mateixos ni tan greus com al sistema estatal, però sovint veiem tendències que ens recorden que és molt fàcil caure als mateixos errors.

Carlos F. Sopuerta

Físic, Científic Titular de l’Institut de Ciències de l’Espai (ICE, CSIC i IEEC)

President de l’ACDIC