Juan Cal Sánchez Periodista

Un tres de setembre de l’any 1982 sortia al carrer el primer número del Segre, un diari que sembla portar tota la vida entre els lleidatans però que només hi és des de fa quaranta. Podem preguntar-nos si són molts anys quaranta per a un diari havent-ne de centenaris. Puc dir que sí, que quaranta anys són gairebé tota una vida, la d’una generació de lleidatans que s’han vist reflectits a través de les pàgines d’un diari, que han llegit sobre els neguits compartits, les esperances comunes i fins i tot pels somnis incomplerts.

Diuen que un diari ha de dir allò que passa i no allò que el periodista voldria que passés. Aquesta ha estat, des de gairebé sempre, la vocació del diari: el servei als ciutadans de les comarques lleidatanes, l’explicació sincera, sense embussos, del que fan les administracions i també els propis ciutadans per tal d’aconseguir una societat més justa i més igualitària.

Hem viscut, juntament amb els lleidatans, terribles tragèdies i moments de gran esperança. Hem procurat relatar uns i altres sense caure en l’exageració, en el cofoisme o en l’espectacle informatiu. Hem plorat amb els nostres lectors -no podem evitar sentir-nos uns lleidatans més- i també hem gaudit, rigut quan calia celebrar un ascens esportiu, la celebració d’uns Jocs Olímpics o una d’aquelles notícies que contribueixen a enfortir l’esperit de comunitat.

Hem hagut d’afrontar canvis substancials dins de la societat i de l’economia del nostre país. Hem vist, amb preocupació i amb esperança alhora, com la implantació de noves tecnologies com la telefonia mòbil, Internet, la banda ampla, etc., canviaven de forma radical la nostra forma de relacionar-nos amb els nostres lectors, els mecanismes de comunicació amb ells, fins al punt que una revolució tecnològica ha fet saltar pels aires tot el món que coneixíem quan Segre va veure la llum per primer cop l’any 1982. Hem estat capaços d’adaptar-nos, no sense dificultats ni de trasbalsos, però sempre des de la convicció que al final el que importa en la relació entre els periodistes i els lectors és quelcom tan senzill, però també tan complicat, com la notícia, ben feta, contrastada, ben explicada i de forma honesta. Aquesta va ser l’any 1982 i segueix sent l’any 2022, la primera preocupació de totes les persones que hem dedicat la nostra vida a fer gran el projecte periodístic de Segre.

Ja perdonarà el lector que dediqui aquesta petita tribuna que m’ofereix l’Associació Catalana de Premsa Comarcal per recordar una efemèride tan personal com aquesta que acabo de relatar. He tingut la sort de viure, amb molt diverses responsabilitats, l’evolució del projecte de Segre des del primer dia, de comprovar com, no sense errades i algun pas enrere, hem estat capaços de convertir Segre en una referència periodística a nivell de Catalunya. I, sobretot, he pogut comprovar com, al llarg d’aquests quaranta anys de vida de Segre, els centenars de professionals que hi ha tingut alguna cosa a veure, recorden amb estima el seu pas per la redacció del que ja és, sense cap mena de dubte, el mitjà de capçalera del gairebé mig milió de ciutadans de les comarques de Lleida.

Juan Cal. Periodista, ex-director de Segre.