Xavier Domènech Sala Exdirector adjunt de Regió7

El/la conductor/a del programa matinal de ràdio de gran audiència saluda a tota la de Catalunya i es posa a parlar del túnel de Glòries. Dels embussos que un dia més es formen en aquesta infraestructura viària de Barcelona. Que si naps, que si cols, que si mitja hora, que si vint minuts, que si multes, que si itineraris alternatius. L’oient de Castellcir, Castelladral, Castellterçol o Castell d’Aro (país de castellers!) es pregunten si ha sintonitzat per error una emissora local de Barcelona, adreçada als barcelonins i captada en altres comarques per la màgia de la propagació inesperada en orografies rebregades com la nostra, però no, no és Ràdio Eixampla o La Veu de Virrei Amat, és una de les emissores convencionals que radien per a tota la nació a través d’una extensa i costosa xarxa de repetidors en turons, puigs i muntanyes més o menys regalades. Una ràdio nacional, se’n digui o no, que amb aquesta prioritat informativa actua com una ràdio local. Per què? Doncs perquè la identificació del melic amb tot l’organisme no és exclusiva del centralisme espanyol, aquell segons el qual «Madrid és Espanya a Espanya»; també es dona en el centralisme català, on regna el convenciment que «Barcelona és Catalunya a Catalunya».

És per voluntat d’acontentar un auditori que consideren principalment metropolità? És una decisió política vinculada amb la batalla per l’alcaldia de Barcelona, que tirs i troians sempre han considerat la clau per al domini total de Catalunya? Ja pots governar la Generalitat i un munt de municipis, i ser influent a Madrid, que si no manes a Barcelona et sents coix, incomplet, mancat. I pots ser el quart o cinquè partit del país i treure pit perquè l’alcaldessa del cap i casal és dels teus, És per aquesta batalla que el túnel de Glòries i el seus embussos esdevenen tema d’obertura? O és per la tendència instintiva dels humans de veure el món en la forma que presenten les coses situades a un pam dels nostres nassos? El protagonisme dels temes d’interès merament local barceloní en els continguts dels mitjans dits nacionals, tant en temps d’animació política com en temps d’ensopiment, ens autoritzaria a donar una certa importància a aquest factor. Hi va haver una temporada, abans del Procés, en la que el gran tema d’una de les grans emissores (justament la que arriba a més racons del país, la que s’escolta allà on no se n’escolta cap altra) van ser les obres del tramvia de la Diagonal i les molèsties que causaven. No hi havia dia que no s’incorporés a la salutació del director, al noticiari o a la tertúlia, sempre en to de queixa en nom de tots els conductors del país, perquè tots circulen cada matí per aquella avinguda. Quina era la causa de la fixació? La meva hipòtesi apunta al fet que els estudis des d’on es realitzava el programa estaven situats justament al davant de la zona d’obres i que tota la Redacció, així com els tertulians i els convidats, en patien els inconvenients i s’asseien davant el micròfon amb el malestar a flor de llavi.

Benvolgudes persones lectores «de comarques»: si estan com jo fins els nassos de la confusió entre interès informatiu local de Barcelona i interès nacional de Catalunya, activin la cerca d’emissores del seu receptor fins trobar-ne de comarcals de casa seva. I si no en tenen, facin colla per engegar-ne una.