Notícia

Veus soterrades

Ramon Alabau Selva Pedagog i escriptor

Girant els ulls enrere i analitzant el passat, no sorprèn la manca de veu que han tingut les dones al llarg de la història, fet certament aberrant, injust, cruel i significatiu. S’ha avançat, però encara queda molt camí per fer. Tanmateix, no vull parlar d’aquesta realitat avui ans proposo un enfocament diferent: recordar dones que sí que van tenir el seu protagonisme, però que han deixat una empremta insuficient, les hem esborrat, les hem soterrat. Em direu que han sobreviscut noms com ara els de Safo, Joana D’Arc o Mme. Curie entre d’altres, però la llacuna de l’oblit és enorme.

Us diu res el nom de Peseshet? 2500 anys abans de Crist, aquesta egipciana fou la primera metgessa coneguda de la història. Sabeu qui era Artemisa 1a d’Halicarnàs? 400 anys abans de Crist va comandar 5 vaixells a la batalla de Salamina al costat del rei Xerxes. Us sonen les germanes Trung de Vietnam? Als anys 40-43 van dirigir una rebel·lió contra el colonitzador xinès. Heu sentit a parlar Hipàcia? Era una matemàtica, astrònoma i filòsofa que l’any 415 va ser assassinada, víctima de les tensions entre l’església i el poder imperial. Que diríeu de Al Khansa? Les seves elegies fúnebres del segle VII la fan la poetessa de la poesia preislàmica. Que queda de Wu Zetian? Esposa de l’emperador xinès, va demanar la igualtat d’homes i dones amb 12 decrets l’any 674.

Soc conscient que en aquest llistat lacònic em deixo moltes dones pel camí, però prosseguim. Què se n’ha fet d’Herrada de Landsberg? Abadessa d’un convent alsacià va redactar i il·lustrar la primera enciclopèdia feta per una dona. Podríeu situar Artemisa Lomi Gentileschi? Pels voltants de 1612 era una pintora de l’escola de Caravaggio. En el seu quadre Judit decapitant Holofernes, els rostres dels dos personatges són el d’ella i del seu mestre. Qui era Olímpia de Gouges? Va escriure una Declaració dels Drets de la Dona a Marie Antoinette i va ser guillotinada el 1793 per defensar la llibertat d’expressió. I què podríem dir de Louise Weber, àlies La Goulue? La reina del can-can va inaugurar l’Olympie de París amb aquesta cèlebre dansa que contravenia les convencions morals de l’època. Recorda algú Elisabeth Jane Cochrane? L’any 1987 va inventar el periodisme d’investigació. Qui dimonis era Alice Guy? La primera realitzadora de la història del cinema. En el seu film Els resultats del Feminisme de 1906, ella inverteix els rols d’home i dona. Ens hem oblidat d’Alice Schalek? Era austríaca, fotògrafa de guerra que va cobrir els combats de la guerra l’any 1915. I com podem oblidar Gertrude Simmons Bonnin, àlies Zitkala-Za? Va denunciar el robatori dels territoris indis i les lleis d’assimilació l’any 1926. I la Lise Meitner? Era una física nascuda a Viena que va donar la primera explicació teòrica de la fusió nuclear juntament amb el seu nebot, però va ser l’home qui va rebre el premi Nobel. Fidels als tòpics, encara gosem dir avui que les ciències són per als nois.

Podríem anar seguint, desgranant la llista amb noms més propers com la Paulette Nardal (fundadora de la Revue du Monde Noir on posa les bases de la negritud), Kira B. Shingareva (científica russa que va cartografiar la cara oculta de la lluna), Wanggari Maathai (militant ecologista keniana, enterca lluitadora contra la desforestació), Marie Tharp (geòloga americana que va publicar el mapa complet des de fons oceànics, validant a la vegada la tecnologia de les plaques), Junko Tabei (alpinista japonesa, la primera dona a culminar l’Everest)...

La veu de la dona, malgrat les condicions adverses, els obstacles, els entrebancs i els prejudicis és molt poderosa, però massa sovint ha estat silenciada i l’eco que hauria d’haver sobreviscut, s’ha esvanit. Amic, lector, aprofita la màgia que ens ofereix internet, on queda encara la petja i d’aquestes dones singulars, i clica els seus noms que et permetran retre un petit homenatge pòstum a la seva memòria.

giny

Cercar publicació



Publicitat


Candel 2016



Destacats


giny

giny

© Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC), 1980-2022

Avís legal

Contacte