Joan Manuel Vilaplana Director de l’Observatori del Georisc

El passat 19 de setembre a les 15:12 va entrar en erupció el volcà de Cumbre Vieja a l’illa de La Palma. L’erupció, de tipus estrombolià, es produeix a través d’una fractura amb diferents punts d’emissió de laves, piroclastos i gasos. L’ascensió de magma des del mantell superior a través de l’escorça terrestre genera sobrepressions que deformen i trenquen les roques del seu voltant. Aquest fet provoca terratrèmols, alliberament de gasos i deformació (bombament) superficial del terreny.

El monitoratge d’aquests fenòmens va permetre predir l’erupció i avançar-se per prendre mesures de prevenció i activar el Pla d’Emergències Volcàniques de Canàries (PEVOLCA). El treball dels científics durant aquests darrers anys a les illes Canàries, especialment des de l’erupció que hi va haver a l’illa de Hierro el 2011, implementant i millorant el monitoratge de les erupcions volcàniques, ha permès avançar-se a l’erupció i gestionar de manera exemplar la situació d’emergència volcànica. Això va facilitar realitzar en poques hores l’evacuació de més de 6.000 persones, que era la població exposada fins al moment al pas de les colades de lava i a l’exposició de gasos tòxics. El seguiment constant de l’avenç i trajecte de les colades vessant avall fins al mar ha comportat anar desplaçant els habitants de les diferents localitats cap a zones segures. Gràcies a aquestes actuacions, hem vist que la gestió del PEVOLCA ha aconseguit que no hi hagi hagut danys directes a les persones. Malgrat tot, podem considerar que aquest, diguem-ne èxit, a dia d’avui és relatiu, ja que es veu enterbolit per la destrucció de més d’un miler d’edificacions (de moment), la gran majoria de les quals d’ús residencial, que malauradament mai més podran ser ocupades ni recuperades pels seus habitants.

Aquest fet, impactant, ens planteja un tema cabdal en la gestió i mitigació dels riscos naturals: la ocupació i l’ús del territori exposat al risc.

Si fem una ullada al cas de les inundacions, és molt clar que no podem urbanitzar a les zones inundables (malgrat que s’ha fet durant molt de temps), ja que és un factor determinant en l’increment del risc. Això ho hem vist moltes vegades, últimament aquest darrer estiu en diferents esdeveniments (pensem, per exemple, en les inundacions al juliol d’Alemanya i de Bèlgica; també en les que van tenir lloc al setembre a les Cases d’Alcanar).

Aquest principi de precaució i prevenció també l’hauríem d’aplicar quan s’ordena el territori i es planeja l’urbanisme de les zones amb un elevat risc d’erupció volcànica. Malgrat les diferències existents en la precisió del quan i del com es produeixen les inundacions i les erupcions volcàniques, s’ha demostrat que el coneixement científic ens dóna eines i ens capacita per preveure determinades erupcions, per avaluar el seu nivell de risc i per saber les possibles àrees on es produeixen amb major o menor probabilitat. És evident, doncs, que de la situació que estem vivint aquests dies a la Palma n’hem d’extreure moltes lliçons i una de molt important és que no hem de tornar a urbanitzar les zones exposades a un alt risc d’erupció volcànica. Aquesta és una gran oportunitat per reordenar els usos del sòl en aquest territori.

Director de l’Observatori del Georisc

Per a “ACDIC-Associació Catalana per la Divulgació Científica”