Esther Martí i Truñó Directora general de Corisa Media Grup

La planificació en qualsevol feina és important, però si parlem del futur dels nostres joves, encara més.

Fa uns dies llegia que molts joves havien triat la formació professional per seguir els seus estudis, una grata notícia vaig pensar. Ja som una mica més europeus, on la formació professional està valorada i fins i tot becada, formació dual, per tenir uns bons professionals. Però com sempre l'alegria ha passat a ser decepció en veure que molts d'aquests joves s'han quedat sense plaça.

Ens trobem en un moment on la societat s'està quedat sense gent d'oficis, i en el moment que els joves canvien i ho veuen com una sortida professional, el país no està preparat.

A la Comarca del Ripollès tenim un gran exemple del que pot ser una formació professional. Formació professional d'alt nivell, pensada en formació de grau superior, formació continua, serveis tecnològics i suport a l'emprenedoria, a través de la fundació Eduard soler. Per cert, els poso amb antecedents, l'Eduard Soler va ser un empresari que va destinar els seus recursos a fundar una Escola de treball pensada per crear professionals. El Sr. Soler ja veia com a prioritari crear persones preparades per la demanda de les empreses en el seu moment. Sense aprenents el món no avança. Anys més tard de la creació veiem que l'escola funciona: els alumnes, molt abans d'acabar els seus estudis, tenen una plaça de treball i a través de la formació dual perceben una assignació mentre estudien i es formen. Era un home de futur, del qual molts ripollesos recordem la frase "no necessitem enginyers, necessitem persones amb enginy"

Ara bé, això no només passa en un sector del món dels oficis. Si féssim una consulta en el món de les empreses de serveis -llauners, fusters, paletes- veuríem que els falta personal i a les indústries els falta mà d'obra qualifica. Segurament ens ha faltat apreciar la gent amb oficis i la formació professional. Necessitem un canvi de model de societat on es valori tant socialment com econòmicament als professionals.

Què en traurem de tenir uns milers d'arquitectes si ningú aixecarà les cases, els ponts.

La planificació en un país és fonamental. Si traslladem el tema a la sanitat, també ens està passant el mateix, i això no és formació professional. S'està jubilant tota una generació i aquesta no tenen relleu. El tall de nota ha fet que molts joves que han volgut cursar medicina no han pogut accedir a la carrera que ells volien i ara ens troben amb falta d'especialistes.

De veritat que no m'imagino una empresa sense planificació, o on no es tingui la mateixa vàlua per al servei de neteja com per al màxim directiu.

El nostre país és un país d'emprenedors, de gent autònoma, però hem d'aconseguir que la gent vulgui emprendre, facilitar les coses i posar valor a què ens ha fet diferents.

Les persones amb oficis es mereixen el nostre reconeixement a tots els nivells, social i econòmic, potser i només potser d'aquesta manera tindrem un país potent. Ara que parlem tant dels big dates i de ciutats intel·ligents, siguem intel·ligents i apostem per la formació, però per la formació a tots nivells.