Javier Moya Editor

Després de passar diversos anys definint les estratègies a Internet del Grup Prisa, quan les edicions digitals desenganxaven a Espanya, i dirigir les versions webs de revistes com Esquire o Harper 's Basar, Javier Moya va tirar de la seva vena més romàntica i rockera i es va adonar que la millor manera d'evolucionar en això del periodisme era fer la guerra pel seu compte, sense estar supeditat a cap gegant editorial. Fa al voltant de tres anys va muntar amb dues persones més la productora The Tab Gang, que ha donat vida a la Revista Do, amb contingut exclusiu per a tablets. El seu model de finançament va de la publicitat digital a produir un videoclip. Ho té ben clar: innova o mor.

En una revista per tablets al «tocament» serà d'allò més important?
Era un dels nostres lemes quan vam començar, que l'usuari estigués entretingut «toqueteando» el contingut multimèdia. No obstant això, el nostre gran èxit va ser preveure que anàvem a trigar uns anys a crear una marca rendible, pel que optem per constituir-nos com una productora audiovisual, que és l'empresa que edita la revista. Quan ens pregunten, diem que més que interactius som audiovisuals.

I això en què es tradueix?
Doncs en què, a més de donar-li una gran importància al vídeo a la nostra revista, ens financem a través de treballs audiovisuals que fem a la productora. I alhora els aprofitem per generar contingut. Per exemple, vam guanyar el premi al millor videoclip a Espanya amb una feina que li vam fer a Vetusta Morla. A part, vam arribar a un acord amb el grup per rodar un vídeo que funcionés diferent en tablet, en el qual l'usuari pot triar des de quina perspectiva veu el videoclip -o des de quin músic-. Si totes aquestes bogeries se les poses a sobre de la taula al cap d'un gran grup editorial tens moltes possibilitats que la seva resposta sigui negativa. La cosa és buscar noves fórmules. La revista, per a nosaltres, juga, entre altres coses, el paper d'imant perquè ens contractin per a treballs audiovisuals. Per sobreviure, per ara, has de allunyar-te de la dictadura de la publicitat en línia que segueix sent molt pobre.

El vostre projecte promet però suposo que encara no heu finalitzat el vostre camí al mig del desert. Què li aconselleu als que inicien el recorregut?
Que es ultraespecialicen. Que creïn una veu pròpia en un nínxol que trobin per explotar. Vivim en una època en la qual en els grans mitjans disposen d'una planta noble amb massa directius que consumeixen tots els recursos i no produeixen, i una planta baixa que és la que realment treballa, i que cada vegada és menor i pitjor pagada. Davant això, els emprenedors han d'apostar per productes de qualitat i enfocar cap a un món molt audiovisual. Ara no és tan necessari una gran inversió econòmica. Vivim, en aquest sentit, un moment dolç. Mai hi ha hagut tants llocs on treballar i tanta tecnologia per a desenvolupar el teu propi projecte.

Com per exemple ...
Eldiario.es, Yorokobu o la revista Mongòlia són iniciatives ben gestionats que han demostrat ser rendibles.

I tan vital són els vídeos per al nou periodisme?
Estem immersos en un món audiovisual, amb una bogeria constant de pantalles per totes bandes. Quan parlem de pantalles, el vídeo és el contingut més «ad hoc» per a elles. Tanmateix, això no vol dir que se li resti importància al text. Les estadístiques demostren que els textos llargs cada vegada cobren més importància a Internet.

Us sentiu una mica com a punta de llança d'una nova generació?
M'agradaria pensar que sí, però anem una mica a rebuf del món anglosaxó. Mana nassos, però la innovació periodística no ve dels grans grups editorials sinó dels tecnològics. En els mitjans més importants perden molt de temps decidint com implementar una novetat i, per això, empreses més petites podrem anar sempre per davant.

http://www.diarioinformacion.com/elche/2016/04/26/sobrevivir-tienes-alejarte-dictadura-publicidad/1754164.htmlFont: Diarioinformación.com