Butch Ward Gerent de l'Institut Poynte

En un món sobrecarregat d'informació i recursos, quin és el futur del periodisme i com s'han d'adaptar els editors? Respon Butch Ward, de l'Institut Poynter. Ward, té una rica història com a periodista i  en la comunicació corporativa. Durant 27 anys va ser cap de redacció a Philadelphia i Baltimore American News. Ara és gerent de l'Institut Poynter.

Tenint en compte l'explosió de continguts i com tothom pot ser un editor, què significa això per al periodisme?

El periodisme és producte d'una disciplina que fa front als rumors, les dades en brut, i tota classe d'informació no verificada que és útil per a la nostra comprensió del món en què vivim. Qualsevol organització pot aspirar al periodisme; no hi ha res que li impedeixi fer-ho. És una qüestió de voluntat i disciplina. El periodisme és únic quan verifica. Fins i tot en la seva forma més bàsica, el periodisme és un procés que fa que la informació sigui processable i utilitzable. Crec que els signes preocupants que envolten al periodisme és que una gran quantitat de periodisme d'avui en dia no és tan fiable com ho era abans

Amb la disminució dels recursos, com podem assegurar la supervivència del periodisme?

Hem de centrar-nos en el que ens diferencia, això és la nostra credibilitat.  Els qui ho facin, tenen una major probabilitat de sobreviure. Els que vulguin tractar tota mena de temes tenen molts números de desaparèixer. Cal convertir-se en l'expert de la salut, en l'expert en política, en l'expert en la investigació del càncer ... Per a què vas a ser conegut tu? 

Per exemple, el portal Vox vol ser conegut per un lloc en el qual s'explica les notícies amb profunditat, ells no cobreixen tot el que està bombolleja en l'actualitat. Quan tenen una història, mostren una profunda comprensió del tema. Això esl fa molt creïbles vers al lector. Però per fer això s'han de prendre algunes decisions difícils.

I per què no ho fan tots els editors?

Si tu convoques un grup de directors i editors i els hi dius que tens menys lectors que l'any passat, tots et parlaran de fer retallades. I això és exactament el contrari del que dic que hem de fer! Cal jugar-se-la. Preguntar què deixarem de fer és la manera equivocada de pensar-hi. En el seu lloc, hem de dir: "què li importa més a la meva comunitat? Què necessiten els lectors de mi?" Per exemple, TCPalm, un diari local a Stuart, Florida, va decidir que serien experts en el recurs aigua en la seva comunitat. És la font de turisme i de modus de vida de gran part de la comunitat local. Volien ser l'última paraula sobre qualsevol cosa que tingui a veure amb aquest tema i són coneguts per la seva cobertura. Tenen un canal dedicat especificament a l'aigua. 

En la meva feina el que faig és, insto als editors i redactors a esbrinar el que necessita la seva comunitat i després a prendre decisions intel·ligents sobre com dur-ho a terme. Milwaukee Journal Sentinel tenien en l'horitzó acomiadaments però es van centrar en el periodisme d'investigació enganxant al consumidor a les seves noticies. Ara han guanyat premis Pulitzer per la seva feina. Han fet un bon treball en centrar la seva energia en allò que necessitava la comunitat. Sona lògic i fàcil, però es necessita la presa de decisions proactives.

Podeu llegir la noticia original al següent enllaç de Wan Infra.