Manel Rodríguez Plana Articulista al Setmanari de l'Alt Empordà

Aquesta darrera setmana vaig assistir a un esmorzar-xerrada en què el ponent, Josep Maria Bernils, un periodista amb tinta a les seves venes, molt conegut a l’Empordà, ens va obsequiar amb la seva saviesa periodística. La xerrada, organitzada per les joves dones emprenedores de la XEC  (Xarxa d’Emprenedores Competents) amb el suport de l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Figueres, s’inscriu en un cicle de xerrades que es van repartint per diferents indrets de la nostra ciutat i que són una delícia per als seus assistents.

La primera constatació de la xerrada és la confirmació que la premsa, encara avui, té una importància cabdal a la nostra societat, la premsa prestigia a qui apareix en aquesta, informa la ciutadania, analitza i desgrana la informació, contrasta les fonts i ofereix opinions i anàlisis de tots tipus. Si bé les xarxes socials i la premsa digital han suposat un canvi profund en el model d’informació, en cap cas han desplaçat la premsa escrita (i espero que en el futur tampoc la desplacin). Les previsions que apuntaven a la seva desaparició, abans del 2014, han fracassat estrepitosament.

La segona constatació és la gran importància de la premsa local o comarcal, per la difusió de les notícies i els esdeveniments que no tindrien cabuda a la premsa nacional o internacional, notícies locals que ens arriben gràcies a la feina dels professionals d’aquests mitjans. I també per la possibilitat de prestigi i notorietat que ofereix a les empreses petites i mitjanes que s’hi anuncien, que difícilment podrien accedir a la premsa nacional. Un anunci en aquest Setmanari està a l’abast de la majoria de pimes, un anunci en un diari de tirada nacional, no.

El prestigi és la clau de volta de la premsa escrita, l’afirmació: Ho he llegit al diari, denota la confiança dels lectors en aquesta. El crèdit que es concedeix als professionals periodístics que lluiten cada dia per dignificar la professió, és avui important, i es consolida amb la feina ben feta. I sobretot, això es compleix molt més en la premsa local, que en la nacional, molt més influenciada per la política i el partidisme, i molt més esbiaixada en les seves publicacions.

I per a les empreses i anunciants, la possibilitat de prestigiar la seva empresa, amb presència en premsa escrita, és una opció molt indicada per guanyar notorietat, per continuar dient: “Aquí estem, al vostre servei”. Cal fer publicitat, i cal comunicar, sempre en consonància amb la importància de cada tipus d’anunciant.

Prestigi, doncs, és la paraula clau, quan parlem de premsa escrita. Espero i desitjo que el paper i la premsa aguantin els nous embats digitals, i perdurin durant molts anys, sempre amb la qualitat i professionalitat per davant. Llarga vida a la premsa comarcal!

Font: Emporda.info