Albert Sáez Director adjunt d''El Periódico'

El periodista i director adjunt d''El Periódico', Albert Sáez, publica 'El periodismo después de Twitter' (Edicions 3i4), una reflexió sobre l'impacte de les xarxes socials en el periodisme. Un efecte que, al seu entendre, ha provocat que "els periodistes hagin perdut el monopoli de la informació", ja que l'única manera de fer-la pública ja "no és només a través dels mitjans". L'obra, guanyadora del Premi Octubre Joan Fuster d'assaig 2014, és fruit de "fer classe", un espai on arriben estudiants molt implicats amb les xarxes socials. "La seva manera de veure la circulació de la informació i la meva provoca un debat", ha reflexionat.

Albert Sáez ha presentat aquesta tarda a l'auditori de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals (FCRI) Blanquerna-URL el llibre 'El periodisme després de Twitter. Notes per a repensar l'ofici', on reflexiona sobre l'afectació que han tingut les xarxes socials en el sector de la comunicació.

Segons ha explicat Sáez la irrupció de les xarxes socials ha provocat que els testimonis i afectats d'un esdeveniment tinguin la possibilitat d'explicar informació, un fet que ha alterat la manera de fer periodisme. "Les xarxes socials permeten un diàleg permanent amb el públic", ha assegurat. 

Aquest periodisme ciutadà, segons Sáez, serveix com a "col·laborador" juntament amb el periodista, sense oblidar que, des del seu punt de vista, "l'essencial és verificar els fets, analitzar el que ha passat, i això els ciutadans no ho faran mai perquè no tenen temps". "Ara, els protagonistes dels fets tenen la possibilitat de publicar-los, comentar-los i explicar-los", ha precisat.

En aquesta línia, Sáez ha afirmat que "no podem pensar que la nova lògica del periodisme és la lògica de les xarxes socials" i recomana buscar "què poden aportar les xarxes socials" en l'exercici del periodisme.

El futur de la professió com a activitat econòmica

En referència a si la premsa de paper desapareixerà arran de la irrupció de les xarxes socials, Sáez ha reconeix que sí que s'ha de pensar que "podria haver-hi alguna possibilitat que el periodisme deixés de ser una professió, perquè deixés de ser una activitat econòmica". 

Tot i així, el periodista es mostra convençut que això no passarà, creu que reflexionar-hi beneficia l'exercici de la professió. "Em sembla que és bo que ens aixequem pensant que pot passar, perquè això ens treu d'acomodar-nos", ha afegit.

El periodista ha qualificat d'"honor" el fet que el manuscrit rebés el Premi Octubre Joan Fuster d'Assaig 2014, un guradó que porta el nom "d'un dels millors assagistes que hi ha hagut en llengua catalana" i ho entoma com una "responsabilitat".

Font: ACN