Notícia

El contingut de proximitat es reivindica el Dia de la Premsa Comarcal

150 professionals de la comunicació assisteixen a la jornada

Foto
Taula de debat: Jair Domínguez, Jordi Molet, Àlex Gutiérrez i Jordi de Miquel
“La Premsa Comarcal aporta la proximitat i credibilitat que no ofereix cap altre mitjà generalista” seria la frase que millor fa balanç de la conclusió a la qual han arribat els 150 professionals de la comunicació que avui han participat a la segona edició del Dia de la Premsa Comarcal, que s’ha dut a terme a la Sala Moragues del Centre Cultural El Born de Barcelona. La jornada ha comptat amb la presència de reconeguts ponents com l’empresari Jaume Roures (Mediapro), els periodista Àlex Gutiérrez (Ara), l’expert en mitjans Enric Yarza (Media HotLine), el publicista Jordi de Miquel (The Colour Box), o l’editor Jordi Molet (El 9 Nou).  

El sociòleg Enric Yarza, president de Media Hotline, ha presentat l’estudi El model de negoci de la premsa comarcal *. D’aquest treball, se’n desprenen dades com que sota l’aixopluc de l’ACPC, a Catalunya hi ha 137 publicacions, 102 en format paper i 35 en format digital, en les quals hi treballen 836 persones, el 74% de les quals està a la redacció. Durant l’any 2014 el gruix de publicacions va tenir una difusió de 10.253.424 exemplars, el 54% dels quals van ser per subscripció i el 33% de venda al quiosc. Pel que fa al format paper, compta amb més de 524.000 lectors, que dediquen 25,5 minuts de lectura. I pel que fa a les publicacions digitals, disposa d’1.200.000 usuaris únics mensuals, genera 200.000 “m’agrada” a Facebook i té 90.000 seguidors a Twitter.  

Yarza, prenent com base 17 de les capçaleres representatives del conjunt de totes les publicacions associades, ha presentat el seu estudi el qual explica que la premsa comarcal “és forta en l’entorn del paper: ja que els seus ingressos representen el 98% del total”, que “ha patit una lleu caiguda de vendes i dels ingressos per difusió (un -4,1%) al darrer any”, però que “després d’anys d’evolució negativa, els ingressos per publicitat tornen a augmentar un 0,2%”. Yarza sobretot, ha fet incís en la gran fortalesa de la premsa comarcal: Els continguts. Ha explicant que aquest tipus de premsa “ofereix l’oferta més àmplia i diversa del mercat pel seu volum i per la varietat de la informació”, ja que es tracta “d’una oferta especialitzada, que facilita als seus lectors la informació rellevant sobre les temàtiques interessants i necessàries dins de l’àmbit comarcal i local”. I a la vegada, perquè “estableix un sentiment d’identificació del lector amb els continguts i la vinculació de la publicació amb el territori”. En definitiva, perquè la Premsa Comarcal “aporta la proximitat i credibilitat que no ofereix cap altre mitjà i, per tant, arriba allà on els altres no arriben”.  Com a reptes de futur Yarza ha assenyalat “seguir sent els dinamitzadors de la vida comarcal mantenint i reforçant la importància del format paper, a la vegada que es desenvolupen més els formats digitals per augmentar els ingressos per aquesta via”. Després de la presentació de l’estudi, un taula rodona amb reconeguts professionals del sector de la comunicació ha comentat les dades, centrant-se especialment, en les possibilitats del model de negoci digital i en la importància en la veracitat dels continguts. Àlex Gutiérrez, cap de la secció de Media del diari Ara; ha parlat del canvi que ha viscut la comunicació local: “Des de l’aparició dels gabinets de comunicació i la presència d’Internet el nostre model de treball ha canviat molt i la reputació d'un mitjà, a dia d'avui, es basa en la credibilitat dels periodistes. Penso que l’assignatura pendent és esbrinar quins són els interessos dels lectors digitals per satisfer-los”. El publicista Jordi de Miquel (The Colours Box), ha donat la visió comercial dient "que la premsa comarcal té un producte únic que ha de cuidar, els continguts de proximitat, i la manera de fer-ho és no regalant-los gratis a Internet mentre els fa pagar en paper”. Jordi Molet,  director d’El 9 Nou, ha criticat que els mitjans generalistes “normalment només vagin a comarques a cobrir noticies de sang i fetge”, i fent referència al model de negoci, ha explicat que els seus lectors “estan disposats a pagar pel paper però no per Internet. Tenim un problema en la massa crítica perquè el model de negoci online pugui arribar a funcionar. No podem menystenir el pal de paller que ens aguanta, que a dia d’avui és el paper”. Tot i que ha reconegut que l’avantatja de l’edició digital és la capacitat “de rastrejar quines noticies tenen més interès que d’altres”. El periodista i escriptor Jair Domínguez (RAC1), que feia de moderador del debat, ha parlat dels seus inicis a la premsa comarcal i ha explicat que encara avui “la majoria de noticies que fan servir als programes de ràdio nacional on treballa surten de premsa comarcal”, i ha recordat que “el paper encara gaudeix d’un prestigi i credibilitat que no té la font digital”. 

La jornada també ha comptat amb la conferència magistral de l’empresari i productor  Jaume Roures, que ha fet a una anàlisi de l’actual model de televisió estatal però també del local, reivindicant que “a Catalunya hi havia una gran xarxa de televisions locals que eren avantguarda a tot l'Estat i que malauradament amb el canvi de model de negoci es van desmantellar i han perdut el seu paper vertebrador”. Roures també ha parlat de públics; “cal saber que la gent que mira 3 o 4 hores de televisió, són gent d’edat avançada; i que la gent jove no mira tele, que el que volen és la multi pantalla d’Internet”.  Roures ha parlat dels deures dels creadors de continguts dient que “nosaltres hem de donar credibilitat, és la clau de tot”. I ha recordat que la premsa comarcal “és una gran agitadora social, fa molta més tasca que la merament informativa. Una altra qüestió és saber si vendreu els continguts en paper o digital. Però heu de saber que teniu un valor estratègic que la premsa generalista no té”. En referència al model de negoci del paper enfront del digital, Roures ha vaticinat que “el model de negoci de la premsa impresa generalista desapareixerà per una qüestió de costos, i crec que la premsa comarcal pot resistir millor, per costos i pel tipus de lector”.  

El presentador del la jornada ha estat el periodista Llucià Ferrer, que en la seva xerrada  ha recordat “que els mitjans locals no es fan per calers, sinó per vocació, i que a gairebé totes les comarques de Catalunya hi ha algun mitjà, cosa que parla del dinamisme de la nostra societat”. Així mateix, ha assenyalat que “la proximitat és una arma imprescindible de la premsa local, i això és la prova que hagin pogut sobreviure a la crisi”; i que “la pressió de les institucions es menor i això els fa tenir molta més credibilitat.” 

L’acte ha estat clausurat per Jaume Asens, Tercer Tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, que en el seu discurs ha recordat que “la importància de la premsa de proximitat rau en el valor de crear un relat de barri que ajudi a crear una consciència democràtica entre els lectors”. I ha demanat a la premsa “fiscalitzar i qüestionar el poder, ja que és la garantia d’una societat veritablement democràtica”

També avui s’ha fet públic el nom del guanyador del concurs del logotip del 35è aniversari de l’Associació Catalana de Premsa Comarcal.  Aquest ha estat Arnau Olesti, de la Revista L’Om, que ha rebut de mans del president de l’ACPC, Carles Ayats, un trofeu, serà premiat amb 400 €, i el seu disseny il·lustrarà totes les activitats de l’entitat durant el període del 35è aniversari.  Arnau Olesti (25 anys) és dissenyador gràfic i audiovisual. És graduat en Audiovisuals i Multimèdia per l'ERAM; maquetador i membre de la revista L'Om; i ha treballat per la moneda social RES, per al grup de recerca de l'UdG "Centre Easy" i al Centre 3D de tecnologies emergents Bloom. ACPC

Carles Ayats, president de l’ACPC, en el discurs de benvinguda ha assenyalat que la premsa comarcal “ha estat, és i serà una eina necessària per a completar el relat informatiu de Catalunya, a través d’un conjunt de publicacions distribuïdes arreu de les nostres comarques que han donat  forma a un  model de comunicació descentralitzat”. Ayats també ha recordat que  la segona edició del Dia de la Premsa Comarcal ha marcat l’inici de la celebració del 35 anys de l’Associació; “la tardor de 1980, el col·lectiu d’editors de publicacions comarcals i locals va veure la necessitat de trobar un espai comú i, el maig de l’any següent, es va organitzar el primer Congrés de la Premsa Comarcal a Canyamars, al Vallès Oriental”. Els actes de l’efemèride es perllongaran fins la propera assemblea de l’entitat al mes de maig. (Foto).
 
El Dia de la Premsa Comarcal va ser instaurat l’any passat per l’ACPC (Associació Catalana de Premsa Comarcal) amb la intenció de reivindicar un model de comunicació que genera un miler de llocs de treball a tot el país i compta amb gairebé 150 capçaleres de paper i digitals.
  
* Estudi basat en dades extretes d’ OJD, EG M 3ª onada 2014, Comscore, Google Analitics, Facebook, Twitter i dades internes associats.

Cercar publicació



Destacats


giny

giny

giny

© Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC), 1980-2024

Avís legal

Contacte