L’Esparver és una publicació amb cinquanta anys d’història que recull, des de Sallent, al Bages, la vida cultural i social del poble amb rigor i compromís. Nascuda el 1975 com a continuació de dues experiències anteriors, ha sabut reinventar-se al llarg del temps, amb el suport de col·laboradors i lectors fidels. Enguany, la revista fa un pas endavant coorganitzant, juntament amb l’Associació Catalana de la Premsa Comarcal (ACPC), la 17a Convenció de la Premsa Comarcal i Local i la 43 Assemblea d’associats. Conversem amb el director, Genís Sabaté, sobre el passat, present i futur de la publicació, els reptes d’organitzar un esdeveniment d’aquest nivell i la vitalitat de la premsa comarcal.

Per a qui encara no coneix la revista trimestral L'Esparver, quin és el vostre propòsit com a publicació i quin paper té dins del municipi?

L’Esparver té un valor històric indiscutible. Neix el novembre del 1975, just abans de la mort del dictador Franco, amb una actitud voluntariosa, esquerranosa, catalanista, de denúncia i de proposta en l’àmbit de la política municipal i local. En aquell moment, la relació amb l’Ajuntament no era fàcil. 

Al llarg dels anys, la revista ha passat per diferents etapes temàtiques, fortament marcades per les persones que n'han assumit la direcció. Durant els anys vuitanta, el doctor Albert Benet, va liderar una etapa centrada en la recuperació històrica i patrimonial. Més endavant, amb l’arribada de l’historiador, Ferran Sánchez, L’Esparver va agafar una nova orientació, focalitzant-se en la història republicana, la Guerra Civil i la memòria local. Amb la meva entrada a la direcció l’any 2021, hem fet una aposta clara per la modernització: millora de la maquetació, pas al color, una imatge més cuidada i l’entrada de col·laboradors de gran valor professional. 

Temàticament, hem ampliat horitzons. Fem entrevistes a sallentins amb trajectòries destacades en diferents àmbits: des dels èxits esportius o professionals fins a l’activisme social o la política. Per exemple, en l’últim número hem entrevistat una monja sallentina que també és científica. En un altre, vam conversar amb un jove palestí que viu a Sallent i té la seva família encara al seu país d’origen. 

En cap cas vam néixer amb un propòsit empresarial o de negoci i sempre ens ha guiat una frase del primer número de L’Esparver: “Reflectir la quotidianitat d’aquesta realitat, la realitat del nostre poble. No volem convertir-nos en jutges d’aquesta realitat, sinó que solament desitgem i esperem aconseguir aquesta mirada fidel i objectiva del que passa a la nostra comunitat.”

La revista s’anomena “L'Esparver” i té com a logotip aquest ocell. Té alguna explicació aquesta identificació de la revista amb l’au?  

És una anècdota que es remunta als primers temps del projecte de la revista, just quan estàvem a punt de llançar el primer número. En aquell moment, hi havia un esparver sedentari que volava cada dia sobre el poble de Sallent. L’esparver és un animal amb una mirada acurada, que planeja amb tranquil·litat, però quan caça, es llança amb una rapidesa fulgurant. En certa manera, ens sentíem identificats amb les característiques d’aquest ocell, i això va ser el que va inspirar el nom de la revista. Mai no hem trobat cap motiu per canviar-lo. El nostre logotip també és un esparver.

Sou coorganitzadors de la 17a Convenció de la Premsa Comarcal i Local, així com de la 43a Assemblea de l'ACPC, que se celebrarà a Sallent. Com va sorgir la proposta d'acollir aquests actes i com us heu organitzat per fer-los possibles? 

Potser per ignorància, vaig proposar fer la 43a Assemblea a Sallent. I et diré per què…

Aquí tenim una cultura d’organització molt arrelada. Som un poble amb una seixantena d’entitats, i cada cap de setmana hi ha cinc o sis activitats: per a la canalla, per a la gent gran, per a jubilats, de ball, de teatre… Per tant, no em feia gens de respecte. A més, sabia que l’Ajuntament ens donaria un cop de mà.

També vaig proposar Sallent com a espai de trobada perquè, per a molts, és encara una gran desconeguda. I mira que estem al bell mig de Catalunya, som un poble amb una llarga història industrial i un fort esperit de politització, de fet aquí han nascut esportistes i polítics de renom. Estic segur que molta de la gent que vindrà haurà de posar “el punxó” en el mapa. Per tant, la convenció és una bona ocasió per donar-nos a conèixer, perquè la gent descobreixi tot el que som.

La jornada tindrà lloc a l’Espai Cultural Fàbrica Vella de Sallent, un espai amb molta història. 

La Fàbrica Vella és un símbol de la història industrial de Sallent. Va ser una de les primeres empreses tèxtils de la Conca del Llobregat, un autèntic referent pioner dins el sector. Parlem d’una de les colònies industrials més antigues, establerta cap a l’any 1805, i que va arribar a ocupar més d’un miler de treballadors. Moltes famílies hi van passar tota la vida. La meva mare, per exemple, com tantes altres dones i homes, hi van treballar des de ben joves fins a la vellesa. Sallent era un municipi on es combinaven la indústria tèxtil, la metal·lúrgica i la minera. Tot i estar al cor de Catalunya, no era ni agrícola ni ramader, sinó un poble fortament industrialitzat. I la duresa de les condicions laborals era coneguda. 

El conjunt industrial va acabar tancant definitivament la seva activitat tèxtil als anys 70. El patrimoni va quedar abandonat i, després de les inundacions del 1982, encara més deteriorat. Va ser a partir dels anys 2000 que l’Ajuntament va començar a recuperar aquest espai. Primer va adquirir una part del complex, on actualment es troba la residència. El 2011 es va reprendre el projecte de rehabilitació de la resta de l’espai i, entre el 2012 i el 2017, es va executar la construcció d’una moderna sala polivalent: una sala de teatre equipada amb caixa escènica i preparada per acollir tota mena d’activitats culturals.

Avui, aquest espai és viu: cada cap de setmana s’hi fan espectacles, obres de teatre i activitats per a tots els públics. Disposa també d’una sala annexa més petita, perfecta per a trobades com la nostra.

Més enllà de la Convenció, com valoreu la vostra implicació amb la premsa comarcal i el fet de formar part de l'Associació Catalana de la Premsa Comarcal? I com veieu el futur de la premsa comarcal i local a Catalunya?

Sempre hem rebut un bon tracte per part del personal vinculat a l’associació, són persones accessibles i predisposades: si mai hem necessitat ajuda, sabíem que hi podíem comptar. Ara bé, mai no hem necessitat més suport que el bàsic —consultes jurídiques o legals puntuals—. També hem assistit a algunes trobades i convencions que organitza l’ACPC. 

Contestant a la segona pregunta, si parlem del futur de la premsa comarcal a Catalunya, hem d’admetre que és un tema complex i, per molts, una incògnita. El món mediàtic és caòtic i inestable. Avui dia, la tecnologia domina: les notícies es perfilen, se segmenten, es consumeixen a gran velocitat i per múltiples canals. Tots rebem la mateixa informació una vegada i una altra, sovint sense aprofundir-hi. Tot i això, penso que sempre hi haurà interès per la informació local i propera: què passa al poble, quins problemes tenim, quines històries ens expliquem. Ara bé, el format i el canal de distribució segurament canviaran molt.

Soc pessimista en aquest tema. La premsa escrita està en declivi. S’està morint, literalment. Quan mor un subscriptor, sovint no hi ha relleu, existeix una manca de continuïtat generacional. A més, els costos d’impressió són cada cop més elevats.

Un altre gran repte, per a la nostra revista, és la “competència deslleial” que exerceixen algunes institucions públiques. Per exemple, el nostre Ajuntament ha començat a publicar una revista pròpia, gratuïta, que arriba a totes les llars. Està feta per un periodista professional, amb continguts, entrevistes, reportatges… però alhora ens trepitja l’espai informatiu. Per mirar de compensar, vaig proposar que l’Ajuntament subvencionés la subscripció a l’Esparver per a tots els joves de divuit anys, i sembla que s’està treballant en aquesta línia.

Com es finança una revista com L'Esparver en un municipi que no arriba als 7.000 habitants? Rebeu suport institucional, depeneu de la publicitat, subscripcions...? 

Pel que fa al suport institucional, sí que en rebem tant de l’Ajuntament com de la Generalitat. En el nostre cas, rebem dues subvencions anuals d’import similar.

Val a dir que l’Ajuntament ha estat sempre accessible i raonable. No hem tingut mai problemes per parlar-hi. Ara bé, el problema no és tant la subvenció com la manca de recursos o col·laboracions més profundes, especialment pel que fa a la visibilitat i la sostenibilitat real del projecte.

Pel que fa als ingressos, la publicitat i les subscripcions també representen una part molt important del finançament. Parlem, sobretot, de publicitat local, que és la que realment ens ajuda a mantenir-nos.

Esteu plantejant digitalitzar la revista o explorar nous formats per arribar a més públics?

No ens plantegem digitalitzar la revista com a tal. Mantenim una presència a les xarxes social, però no generem continguts d’actualitat immediata. Per tant, traslladar el projecte a un entorn digital més actiu suposaria una càrrega difícil de sostenir, tant pel cost com pel tipus de contingut que oferim.

El paisatge mediàtic local és molt competitiu: per exemple, qualsevol fet que passa avui ja surt als diaris o a la revista institucional de l’Ajuntament. Nosaltres quedem, en aquest sentit, en un espai difícil, gairebé com si estiguéssim en un “sandvitx” entre mitjans grans i públics. De totes maneres, creiem que el nostre valor afegit és poder oferir reportatges de qualitat, amb profunditat, fets des del territori i pensats per la gent del territori. Volem continuar apostant per un periodisme de base, pausat, de mirada local. També tenim la voluntat d’obrir-nos a més veus i exercir una mirada més crítica i plural sobre l’actualitat municipal. 

Per acabar, què diries a aquelles persones que encara estan dubtant si assistir o no a la Convenció del 26 d'abril a Sallent?

Crec que és fonamental que tots els associats assisteixin a la 43a Assemblea. És una ocasió per implicar-se en la vida de l’associació, fer sentir la pròpia veu, compartir idees i contribuir a definir el rumb de la premsa comarcal i local.

Igualment, animo totes les persones no associades a participar en la 17a Convenció de la Premsa Comarcal. Més enllà del programa, representa una excel·lent oportunitat per conèixer de prop l’Espai Cultural Fàbrica Vella i endinsar-se en la realitat de Sallent, un poble que és exemple de canvi i creixement.

Text: Marcel Torra  Fotos: L'Esparver